EL MUSEU DE
L’ALMOINA
UN
JACIMENT AMB VIDA
Dimecres
28 de novembre de 2012. Coincidint amb la segona setmana d’activitats
complementaries i d’acord amb la decisió presa pel nostre professor de TIC en
aquell moment, Emili Moscardó, acudim a visitar el Museu arqueològic de
l’Almoina, un conjunt arquitectònic únic que permet fer un recorregut al llarg
de dos mil anys d’història de València (des de l’època romana fins l’ Edat Mitjana).
Si
atenem per un moment al nom que rep aquest museu caldrà que ens remuntem a
l’origen del seu significat per tal d’entendre perquè pren aquest nom. Què era
l’almoina? Doncs era una institució
medieval de caràcter benèfic que repartia menjar i permetia el sustent material
entre els més necessitats de la ciutat. Així, aquest museu (situat en la plaça
de l’almoina) pren el nom en honor a la ja desapareguda casa de l’almoina, des d’on s’ajudava i es donava auxili als més
desfavorits.
Fruit d’aquesta eixida naix aquest
escrit, resultat d’una reflexió conjunta al voltant de la mateixa visita al
museu.
Aquesta fou una oportunitat per
conèixer in situ el conjunt de restes
i vestigis del passat que allí jauen exposats al públic. Vam poder gaudir d’un
contacte visual directe amb les ruïnes i que, tot d’una, es troben inserides
dintre el paisatge urbà. D’aquesta forma, amb un espai reduït vam poder observar
la història de la ciutat: la primera ciutat (fundada l’any 138 a.C.), la ciutat
imperial, la primera ciutat cristiana, la ciutat islàmica i la ciutat novament
cristiana, amb l’arribada de Jaume I.
Si com a docents plantegem aquesta
activitat, devem pensar què ens ha paregut des del punt de vista didàctic. El
recorregut per l’interior d’aquest museu resulta molt complet i entretingut, a
la vegada que segueix un ordre cronològic, per tant, resulta una recreació de com era la ciutat en cada etapa històrica
i ofereix un ampli ventall de possibilitats d’aproximar els xiquets a l’era
d’abans. També trobem interessant remarcar que, tot i que les prestacions de
que disposa el museu resulten vertaderament profitoses, la presència d’un guia
resultaria fonamental per tal d’entendre i fer parar atenció a l’alumnat
visitant, doncs en les edats en que es troben els nostres xiquets precisen
d’alguna figura que els acompanye i els faça l’estància allí molt més divertida
i aclaridora. No valdria que únicament contemplaren les diferents pedres i figures
allí presents sinó que a més d’això, eixiren d’allí sabent alguna coseta més.
Nosaltres com alumnes de Magisteri i
com a futurs mestres pensem que és un lloc digne de visitar, posat que conté
molta cultura i permet explicar i entendre moltes coses sobre els nostres avantpassats
alhora que constitueix un espai patrimonial de gran prestigi del qual som
posseïdors, tot d’una, una ocasió per visitar els propis orígens de la ciutat
de València. La visita a un museu sempre és una activitat complementaria que es
sol realitzar a les escoles i són, precisament les visites com aquestes,on de
forma guiada i pròxima, l’alumne pot trobar-se motivat i realment interessat
per conèixer un fet fins aleshores desconegut per a ell.
El lloc visitat disposava de molts
aspectes atractius: projeccions audiovisuals en diferents idiomes (castellà,
valencià, anglès,etc), maquetes a escala sobre les edificacions (adaptades a
més a codi Braille), faristols amb informació, peces de ceràmica, restes de la
cimentació de les construccions, murals, una passarel·la de cristall que permet
caminar sobre les ruïnes, tombes i inclús restes humanes. Aquests són detalls
que tal vegada poden semblar insignificants però cal parar esment en ells, al
seu darrere guarden una gran quantitat d’informació. Reafirmarem de nou ací la
importància d’una figura-guia (en el nostre cas sí la vam tenir) però sabem que
aquest museu no oferia aquest recurs, per tant, aquest és l’únic element que
inclouríem per tal de millorar la didàctica del jaciment, perquè pel que fa a
la resta, trobem que està molt complet.
Aquest museu entremescla una part
modernista amb la purament antiga, que serien les restes, i és per això, que
tot el conjunt el fa ser un museu diferent al que estan acostumats els xiquets.
Des de les cristalleres de fóra, les escales on baixes al subsòl o la inclusió
de vídeos mentre t’endinses al museu fan d’aquesta una experiència diferent.
Creiem que aquesta seria una forma d’aproximar en certa mesura una part de la
memòria històrica al nostre alumnat, però d’una manera molt subtil. Pensem que
hi ha moltes maneres de fer-los arribar el coneixement, i aquesta, pot ser
seria una forma diferent i igualment vàlida i profitosa de fer-ho, on ells es
sentirien els protagonistes, on ells descobreixen, observen, baixen, pugen,
escolten, ara fotografien, després llegeixen... i tot d’una, aprenen. Així,
estarem reforçant el seu bagatge cultural.
Trobem important per a qualsevol
activitat extraescolar que es faça, la bona planificació i organització per
part del mestre, a banda de la preparació prèvia o les eines que empre per tal
de fer atractiva i aconseguir atrapar l’alumnat. Per aconseguir que l’eixida
siga un èxit, cal tenir present aquests aspectes i sols així serà com, a banda
d’haver sigut una eixida extraescolar, la cosa no es quede ahí i que també en
puguem parlar d’activitat significativa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada