Tríptic de la ruta

           A l'igual que hem inclós una còpia més clara de la presentació en Power point de la ruta, també mostrem ací una del tríptic.

Presentació Power point de la ruta

        Ací presentem cadascuna de les diapositives que mostraríem als alumnes per tal d'explicar-los com es fa un tríptic i què és.

Una ruta per la Gandia Medieval

 Ruta per la Gandia Medieval o Gòtica

    Índex

1. Introducció

2. Contextualització

3.Temporalització

4. Competències treballades

5. Objectius didàctics de l’activitat

6. Activitats anteriors a la ruta

7. Programació de la ruta

8. Activitats posteriors a la ruta

9. Annexos

10. Bibliografia i llistat de recursos web utilitzats

DESENVOLUPAMENT DEL TREBALL

1.   Introducció

Ací presentem una proposta, que consisteix en el plantejament d’una ruta per la Gandia Medieval, que podríem dur a terme amb els nostres alumnes de sisè de Primària.

El que pretenem amb ella és que els xiquets coneguen la Gandia Gòtica dels segles XIII-XIV i XV, i que se n’adonen que aquesta ciutat no és mora, sinó cristiana, que fou fundada per Jaume I, i que té una construcció en quadrícula.

2.    Contextualització

Com ja hem dit anteriorment, aquesta proposta està destinada als alumnes del tercer cicle de Primària, concretament al sisè curs, del Col·legi Públic i Comarcal “ Roís de Corella”, situat  a la localitat de Gandia, cap de la comarca de La Safor, ubicada en la zona central i litoral de la Comunitat Valenciana.

Anàlisi  breu de la situació del centre

         Trets locals

a) Entorn físic

La ciutat de Gandia es troba situada al litoral sud de la província de València. La superfície és plana en tot el sector proper al mar i muntanyenca per l’oest, ja que penetra en la serra del Montdúver  i per la part sud-oest  en  la Serra de la Falconera .

El riu Serpis entra en el terme de Gandia pel sud-oest, recorreguent-lo fins al nord-est  que desemboca  al Mediterrani  al  Grau de Gandia.

b) Entorn socioeconòmic

L’activitat econòmica principal gira al voltant del sector serveis. La gran importància econòmica d’aquest sector ve determinada per diversos factors: a més a més dels habitants de Gandia, es beneficia de  la seua situació geogràfica com a centre d’una comarca molt poblada i molt activa, i a l’hora centre geogràfic d’un espai més ample que aborda les comarques centrals valencianes.

La següent activitat en importància és la indústria, un sector que va prenent força molt ràpidament.

Menys importants en quant a les grans xifres econòmiques, però que continuen comptant per al desenvolupament de la ciutat són : l’agricultura i la pesca:

Fins a finals del S. XIX, l’activitat econòmica, eminentment agrícola, de Gandia girava al voltant  de la seda i les panses. Però la construcció del ferrocarril i del port en 1893 canvia el panorama al estendre’s  el conreu  del taronger que en l’actualitat és el predominant en l’agricultura.

També té importància com centre pesquer sobretot en el Grau de Gandia .

Des de la dècada dels anys seixanta del segle passat l’activitat econòmica al voltant del turisme no ha fet més que prendre cada vegada més intensitat fins avui dia que Gandia s’ha convertit en un important destí turístic de platja, principalment estacional, per a turistes  procedents majoritàriament  de l’interior d’Espanya.

c) Estructura demogràfica

La ciutat de Gandia  compta amb 74.827 habitants (Institut Nacional D’Estadística). El 20,02% de la població censada és de  nacionalitat estrangera.

 Aspectes administratius-legals

El centre en què he estat fent pràctiques s’anomena, com ja he dit abans, Col·legi Públic Comarcal “Roís de Corella”. La titularitat del Centre és de la Generalitat Valenciana.

El seu alumnat prové en la seua majoria, d’habitants de Gandia residents en aquets barri , anomenat actualment barri “Roís de Corella” a l’assimilar el barri el nom de l’escola.

            Però encara que minoritari, aquesta escola com a col·legi comarcal acull a un grup  d’alumnes residents en  barriades o urbanitzacions més allunyades de la ciutat de Gandia, majoritàriament ens referim a Marxuquera, Santa Marta...

A més a més, en l’actualitat assisteixen al centre alumnes residents en diverses barriades de Gandia. Són alumnes majoritàriament d’altres nacionalitats que, al incorporar-se quan ja està finalitzat el procés de matrícula, són enviats als centres on es disposa de places, independentment de si està més o menys lluny de la residència familiar. 

El centre imparteix els nivells educatius:  Educació Infantil i Educació Primària. És  un centre amb tres línies dos de les quals són de PEV (Programa d’Ensenyament en Valencià) i l’altra de PIP (Programa d’Incorporació Progressiva).

Objectius generals del centre

Els objectius generals del centre són:
Sense menyspreu de la importància que corresponga als aspectes instructius, es donarà preferència  a aquells de caràcter educatiu i formatiu.
Dins la tasca educativa es respectarà sempre el pluralisme ideològic de la societat i no podrà imposar-se cap ideologia o religió determinada.
L’escolarització es durà a terme en règim de coeducació i no es permetrà cap tipus de discriminació per motius de sexe, raça o condició social.
Es garantirà una educació  dins d’un context arrelat a la Comunitat Valenciana i als seus voltants més pròxims, per tal d’analitzar-lo, conèixer-lo i ser força principal de participació activa en la seua transformació.
S’adequarà la programació educativa a les necessitats dels alumnes i als seus nivells concrets. Es considerarà bàsic el principi d’activitat.
L’escolarització serà progressiva en les dues llengües oficials de la Comunitat, garantint, en tot cas, que els alumnes acaben el període d’escolarització amb el domini d’ambdues llengües, valencià i castellà.

Línia metodològica

El procés d’ensenyament - aprenentatge d’aquesta escola estarà fonamentat des d’una concepció constructivista. Serà necessari, tanmateix, arribar a un consens en els fonaments metodològics del Centre.

Ø  La metodologia serà:

- Globalitzadora, forma contextualitzada en que es presenta i percep la realitat, i com acostar-nos a ella.

- Criteri de flexibilitat, relacions d’interdisciplinarietat, pot ser, hi haja conceptes i procediments específics d’àrees que es tracten de forma particular, depenent del tipus d’alumnat.

- Activa, integrant als alumnes en la dinàmica de l’aula, participant en els processos d’ensenyament i aprenentatge.

- Atenció a la diversitat, respectant els ritmes d’aprenentatges.

- Avaluadora del procés educatiu. Anàlisi de tots els aspectes dels procés  per a reestructurar la pràctica educativa. 

Aquesta línia metodològica és de caràcter general no té perquè limitar l’originalitat i creativitat de cada professor o professora en el seu treball a classe.

3. Temporalització

            La duta a terme tant de les activitats prèvies a la ruta, com de la pròpia ruta, com de les activitats posteriors a aquesta tindran una duració d’aproximadament una setmana, i seran realitzades durant la setmana cultural del centre.  

4. Competències treballades

            Per a la posada en pràctica d’aquesta proposta es farà ús de totes les competències bàsiques establides al Currículum. Aquestes són:

¨      La competència en la comunicació lingüística, ja que s’usarà el llenguatge oral i l’escrit per tal de realitzar les distintes activitats i debats al voltant de la ruta; a més que s’empraran alguns recursos literaris durant dita activitat.  

¨      La competència matemàtica. Treballarem amb el plànol actual de la ciutat de Gandia, per tal d’ubicar-nos, i establirem una comparativa amb un de la ciutat gandiana medieval.

¨      La competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. Serà la més present durant la ruta, donat que tractarem coneixements històrics relacionats amb la Gandia Gòtica.

¨      El tractament de la informació i competència digital. Aquesta serà la més emprada a les activitats prèvies, per a dur a terme a la ruta; i a les posteriors, per veure que han après. 

¨      La competència social i ciutadana estarà implícita a totes les activitats realitzades, ja que com a ciutadans hauran de fer ús de l’autonomia personal i ser responsables amb el seu entorn més pròxim, tenint cura de la seua ciutat i interessant-se per ella.

¨      La competència cultural i artística, treballada amb les visites als distints llocs per conèixer la Gandia Medieval i la realització de fotografies.

¨      La competència per a aprendre a aprendre.. A través d’aquesta l’alumne serà autònom del seu aprenentatge i ampliarà els seus coneixements.

¨      La d’autonomia i iniciativa personal estarà present durant l’efectuació dels treballs tant grupals, com individuals proposats als alumnes.

5. Objectius didàctics de l’activitat

1.      Adquirir coneixements històrics sobre la Gandia Medieval o Gòtica i saber aplicar-los a l’aula a través de recursos digitals i informàtics.

2.      Realitzar totes les tasques proposades i tindre interès per aprendre i efectuar-les.

3.      Adquirir un aprenentatge autònom i d’iniciativa personal a través del qual amplien els seus coneixements, i participar activament en cada activitat.

4.      Saber fer un ús correcte de les TICS a l’aula i adquirir coneixements sobre aquestes per a poder aplicar-les fora de l’escola.

5.      Saber comportar-se durant la ruta i a l’aula a l’hora de realitzar les activitats.

6. Activitats anteriors a la ruta

            Abans de realitzar l’excursió els alumnes hauran de confeccionar, per parelles, un tríptic sobre els monuments que visitarem.

            Per tal de començar a fer-lo, en primer lloc, el mestre mostrarà una presentació amb power point sobre què és un tríptic i com elaborar un.

            Una vegada ho tinguen clar, anirem a l’aula d’informàtica, on se’ls presentarà un recurs molt eficaç, anomenat Delicious, per recollir enllaços amb la informació desitjada que vagen obtenint per fer el tríptic sobre la ruta, que tindrà lloc dintre de tres dies. Aleshores, dit recurs els permetrà seleccionar la informació i els facilitarà l’elaboració d’aquesta activitat.

A més a més, per tal de realitzar els tríptics se’ls ensenyarà a utilitzar el programa Microsoft Office Publisher.

            El tríptic serà un punt de referència clau durant l’eixida, i haurà de contenir, preferiblement, un plànol mitjançant el qual els alumnes podran ubicar-se i es treballarà l’espai.

Aquesta és una captura de la presentació de power point que posaríem a l’aula (la qual adjuntarem amb aquesta proposta):

I aquest és un exemple de possible tríptic:

           El dia abans de la ruta se’ls recordarà als xiquets que hauran de dur la càmera de fotos (si disposen d’aquesta), almenys, un de cada parella. De no ser així, per tal de realitzar una activitat posterior planejada que precisa d’imatges, com que no podran usar-ne de reals, hauran de cercar-les a la xarxa.

7. Programació de la ruta

            El pròxim dia 28 de gener realitzarem una ruta per la Gandia Medieval dels S. XIII-XIV i XV on visitarem tres monuments de l’interior de la ciutat, durant el matí; i per la vesprada finalitzarem l’eixida al Castell Bairén, on farem un berenar i gaudirem amb la narració de llegendes al voltant d’aquest monument de l’exterior de Gandia.

            Tots els alumnes hauran d’estar a les 9 del matí a la porta de l’escola amb l’esmorzar, la beguda, el berenar i un euro i mig que hauran de dur per tal de pagar al conductor de l’autobús que ens durà al Castell Bairén, i ens tornarà a les 5 de la vesprada a l’escola.

            Per a aquesta ruta els alumnes comptaran amb el tríptic realitzat a l’aula, que serà amb allò que treballarem. A més a més, usarem el plànol de la ciutat per tal d’ubicar-nos.

            Les tres visites del matí seran, per ordre:

1.       El  Palau. On un guia ens contarà que es feia ací a la Gandia de l’època Gòtica, algunes curiositats sobre el menjar típic d’allí i la gent que hi treballava; i els donarà a conéixer al primer duc de Gandia, Alfons el Vell, el qual el manà construir. Aquesta visita durarà 45 minuts.

Després d’ací anirem a la plaça de l’Ajuntament on esmorzarem. Disposarem d’aproximadament de 30 minuts.

2.      Les clarisses. Per tal que coneguen alguns aspectes de l’edifici del convent de monges de clausurai algunes anècdotes al respecte.

3.      La muralla. De la qual ens centrarem a conèixer un poc la seua història.

Una vegada vistos aquests monuments dinarem al Parc de l’Est. A les 15 h acudirem a la RENFE on ens arreplegarà l’autobús per dur-nos al Castell Bairén. Ací contarem algunes llegendes populars, com ja hem dit, al voltant d’aquest i debatrem sobre aquestes. Acte seguit, berenarem fins les 4:30, hora en què l’autobús ens tornarà a l’escola.

8. Activitats posteriors a la ruta

Abans d’elaborar cada activitat el mestre realitzarà una xicoteta explicació per aclarir als alumnes allò què han de fer i com ho han de fer. Les activitats que proposem i els programes i recursos informàtics amb què pretenem dur-les a terme són els següents:

¨      Historypin. A través d’aquest recurs els alumnes hauran de triar algun dels monuments vistos, escollir una imatge actual d’aquests (o bé aquella feta per ells amb la seua càmera, o bé alguna cercada a la xarxa) i comparar dita imatge actual amb una de l’època medieval corresponent a aquests monuments. A més a més, redactaran un xicotet escrit on hauran de romandre reflectides, clarament, les diferències entre tot allò que apareix a cada imatge. Amb esta activitat pretenem veure què a après l’alumne, fomentar la seua reflexió, i fer de l’aprenentatge un aprenentatge significatiu. Historypin | Nopaje21

                                                         

¨      Timerime. Hauran de buscar informació per parelles sobre el duc de Gandia, Alfons el Vell, i fer un Timerime amb la seua biografia. Abans, com ja hem indicat, el mestre els explicarà com funciona dit programa. Amb ell el que volem és que l’alumne adquirisca coneixements més amplis sobre dit personatge, ja que a la ruta tan sols se’ls mencionà qui fou.

??????????????????????????    http://www.alfonselvell.com/auca/pdf/auca.pdf

¨      Blog. Per trios, els alumnes hauran de realitzar un blog personal sobre tots aquells aspectes que els han semblat interessants de la ruta; després, el publicaran i el compartiran amb tots els seus companys. Per tal d’elaborar-lo podran, a més de comptar amb els apunts de l’excursió, cercar informació a la xarxa. La nostra intenció és veure quins són els coneixements que han adquirit, per veure quan profitosa els ha resultat l’excursió; i què és el que més els ha interessat i agradat. 

¨      Netvibes. Aquest recurs, similar al Delicious, se’ls donarà a conéixer als alumnes perquè puguen recollir els enllaços que creguen convenients per fer les seues tasques. Aquest pot resultar més còmode, directe, pràctic, acollidor, visual i fàcil d’usar que l’altre.

Ací presentem un exemple:   

¨      Prezi. Cada grup format per quatre alumnes haurà de preparar una presentació amb prezi sobre algun dels monuments de la ruta. Després, l’exposaran a l’aula als seus companys. Ací és valorarà tant la presentació i l’escrit, com l’expressió oral i els coneixements adquirits a l’eixida. A continuació presentem un exemple de possible presentació amb prezi, concretament del Palau Ducal:

¨      Fakebook. Després d’escoltar la xerrada al Palau Ducal i de conéixer un poc la vida tan peculiar dels ducs de Gandia i de Les Clarisses, els alumnes, mitjançant la xarxa social Fakebook, hauran d’inventar converses entre aquestos personatges de l’època, a partir d’allò que han après. Per exemple, un alumne, fent-se passar per Alfons el Vell, pot simular tenir una conversació formal amb el boteller de la cort, un altre alumne; o amb la seua esposa. Aquesta activitat, a banda de resultar divertida per als xiquets, promou la creativitat, i suposa la posada en pràctica dels coneixements adquirits, a partir de la reflexió, i serveix per veure si saben usar-los. 

Ací presentem un exemple : http://www.classtools.net/fb/home/page#

¨      Seterra. Es treballarà amb els xiquets i xiquetes el mapa d’Espanya, centrant-nos en la Comunitat Valenciana, i dintre d’aquesta, en la ciutat de Gandia. Amb aquest recurs podran jugar a jocs de geografia, i ubicar-se i conéixer les terres manipulades pel primer duc de Gandia. Per a açò, podran recórrer al Timerime (on potser els alumnes hagen indicat les seues possessions territorials i viatges) o buscar nova informació. Aquesta activitat serveix, entre altres coses, per treballar l’espai geogràfic.

¨http://emea.smarttech.com/es/education/15-universidad gclid=CMuRrM6vi7UCFSHHtAod3hAADA. Amb aquest recurs el docent podrà preparar activitats sobre la ruta perquè els alumnes aprenguen i es divertisquen treballant amb la pissarra digital. Doncs, dita pàgina permet el mestre crear les seues pròpies activitats i els seus propis jocs.

¨      http://mapasinteractivos.didactalia.net/comunidad/mapasflashinteractivos. Amb aquest recurs hauran de realitzar una prova en la que tinguen que situar a un mapa on es troben els llocs visitats durant la ruta. És semblant a l’anterior.

¨      Diccionaris online. Aquests seran presentats als alumnes perquè puguen disposar de recursos que els permeta cercar el significat de les paraules per a la realització de les seues activitats. Tots els enllaços de diccionaris que creguen convenients se’ls podran guardar al Netvibes o al Delicious, si prefereixen. 
Nosaltres presentem, a continuació, un recull de links interessants, per tal de treballar amb la ruta i realitzar les activitats proposades, al programa Delicious:  https://delicious.com/nopaje21

Nota: La informació orientativa de la ruta i en la que ens basaríem està inclosa als annexos. A partir d’aquesta hem plantejat les activitats i hem realitzat el tríptic d’un suposat alumne.

9. Annexos

Aquesta informació que presentem a continuació, com ja hem indicat d’alguna manera abans, és aquella en què ens podem basar per explicar-los cada monument, al llarg de la ruta, als xiquets. S’ha de tenir en compte, que s’ha de seleccionar allò que puga interessar més a l’alumne, i adaptar-ho per a la seua edat.

Origen de la ciutat de Gandia: des del Castell Bairén, a les muralles, acabant al Palau Ducal

Gandia fou una d’aquestes viles de nova creació, ja que si bé inicialment la població s’instal·là al castell de Bairén, nucli d’herència musulmana, al cap de deu anys Jaume I autoritzà l’assentament al pla en un nou centre colonitzador. Gents de diversa procedència, al temps que bastien els elements materials que haurien de garantir la seua estabilitat, teixien les solidaritats imprescindibles per fer front a les mancances i als perills que els envoltaven. Així, a poc a poc, s’establien els lligams que definien els membres de la comunitat i que quedaven reflectits en els edificis col·lectius com ara l’església, el fossar o, més tard, la casa del Consell.

En la primavera de 1239, Jaume I iniciava les gestions per a prendre la vall i el castell de Bairén. Finalment, l’ocupació del castell tingué lloc l’agost de 1239 després de foragitar la població andalusina. Durant tres anys Bairén no seria altra cosa que una guarnició militar en la costa per a vigilar la frontera més immediata i la mar. Malgrat que es realitzaren donacions l’endemà de la conquesta, l’ocupació sistemàtica de les terres no s’inicià fins al maig de 1242 en el marc d’una primera onada colonitzadora promoguda pel monarca amb la finalitat de poblar la frontera i consolidar les places conquerides abans de continuar l’expansió cap al sud. Fet i fet, entre 1240 i 1244 foren repartides a Bairén un total de 255 jovades entre 119 beneficiaris.

Un document que recull la distribució de les aigües de l’horta de Gandia, elaborat el 1244, parla expressament de los ciento homnes de pobladores de Bayrén.Es tractava de soldats que havien participat en el setge d’Alzira i possiblement també en la rendició del mateix castell de Bairén.

Finalment, seguint pel carrer de la Plaça, s’aixecava la torre que donarà origen al palau ducal.

Tots aquests elements, però, no eren suficients per a acabar de definir l’espai urbà; calia, a més, bastir les muralles que permeteren el control sobre els colons, l’exercici de la fiscalitat i, en última instància, garantir la seua seguretat. Òbviament, els seus significats anaven més enllà del sentit fiscal i defensiu, ja que permetien la visualització de la preeminència de la vila sobre el camp. Per totes aquestes raons s’entén que la construcció de les muralles s’iniciés de forma gairebé immediata a la fundació del centre colonitzador.

Així, el 1255 les obres ja havien començat. En aquest any, Jaume I va permetre destinar els 3.000 sous que la vila havia de satisfer de peita íntegrament a la construcció de la muralla. A més, el monarca manà explícitament fer a la banda interior del mur carrera gran e bona per la qual cavayls armats, si mester fos, anar poguessen.

Una vegada finalitzades les obres, la muralla discorria seguint el riu fins al que seria el convent de les clarisses, des d’on girava per l’actual avinguda d’Alacant. En arribar al carrer Major, continuava en direcció sud fins arribar al que avui és el passeig de les Germanies i d’ací fins al palau. El mur defensiu disposava de torres quadrades i emmerletades, i un fossat per complementar els elements defensius. L’accés el proporcionaven tres portals dels quals el més important era el de València, ja que permetia l’ingrés a la vila pel carrer Major des del camí Reial. També en el llenç nord s’obria el portal de la Mar que des del carrer del Riu donava accés al camí que conduïa fins al grau. Pel sud, el portal del Tossal connectava la vila amb el camí d’Oliva.

Així les coses, la construcció de les muralles de Gandia s’estengué entre 1255 i 1321.

Dins de les muralles, l’angle meridional estava –i està- lleugerament elevat per damunt de la resta de la vila. En el moment de la conquesta sobre aquest petit turó hi havia una torre, la qual fou concedida per Jaume I a Martí d’Oblites, encara que abans de 1264 la havia recuperada, ja que aleshores es realitzen unes obres en les cases e la torre del rey.. De fet, el monarca i els seus successors s’allotjaren ací durant les seues estades a la vila, per bé que també en certs moments degueren ser cedides en arrendament. Així, per exemple, el 1318 Jaume II “presencialment fo en lo dit loch en lo dit mes de jener e pres en viandes la dita cena" raó per la qual aquest tribut no és col·lectà a la vila aquest any.

 Des dels seus inicis aquesta construcció primigènia anirà sofrint ampliacions i reformes fins a esdevenir l’actual Palau Ducal.

El 1310 la reina Blanca ordenà a Vidal de Vilanova "que fos feta cuyna en les cases que·l dit senyor rey ha en Gandia e que les dites cases fossen reparades e adobades axí com mester sia". Vilanova subdelegà en "Sancho Xemeno, vehí del dit loch de Gandia, qui per vós [Vilanova] fo ordenat a fer la dita obra", la qual començà el quinze d’abril d’aquell any. Per a fer les obres, Xemeno rebé de Romeu Guerau, tresorer de la reina, 1.000 sous barcelonesos que foren destinats a l’obra “de la cuyna e reparació de les dites cases, en compres de fusta, de cals, de clavahó, de teules e rayol·les e en loguers de maestre, manobres e d’altres persones ajudans a la dita obra”.

En resum

El rei d'Aragó Jaume II el Just, concedix en el 1323 el senyoriu de Gandia al seu fill l'infant Pere. El seu fill Alfons el Vell (Alfons IV el Vell) , hereta aquest senyoriu i el rei d'Aragó Martin l'Humà ho eleva a la categoria de Ducat Real en 1399. Serà per tant, Alfons el Vell qui comence les obres de construcció del palau.

El palau es trobava adossat a la muralla que rodejava la ciutat. Es tracta d'un edifici entorn d'un gran pati central o pati d'armes, en el que destaca una escala adossada de dos trams. Sobre l'escala una finestra pròpia de l'arquitectura gòtica de la corona d'Aragó, i considerada com una de les primitives finestres del palau manat edificar per Alfons el Vell. En origen es tractava per tant, d'un palau d'estil gòtic.

Respecte al Castell Bairén i la muralla, cal remarcar que Gandia va ser murallada immediatament després de convertir-se en vila cristiana després de la caiguda del castell de Bairén. El primer cinturó murallat va ser iniciat per Jaume I i conclòs amb Jaume II, per a protegir la primitiva vila, el nucli original de la qual s'organitzava al voltant dels carrers del Riu (en l'actualitat Canonge Morell), carrer Major i plaça del Sant Duc. Aquest primer recinte descrivia un espai rectangular amb llenços construïts a base de tàpia, amb torres rectangulars en els angles, i rodejat per una trapa. El ràpid creixement de la ciutat va fer necessària la construcció d'un segon recinte fortificat, obra encomanada pel IV duc de Gandia (el futur sant Francesc de Borja) i acabada al voltant de 1564. Dit emmurallament protegia l'anomenada vila nova i els seus llenços emmerletats es van alçar amb grans pedres i morter de calç, amb torres cantoneres circulars i quatre portes d'accés, les de Benipeixcar, Sant Lluís, Sant Domènec i València. Des d'esta última porta el circuit rodejava l'antiga universitat, per la Torre del Pi seguia fins al Passeig dels Germanies, i des d'allí, girava en angle recte per a ajuntar-se amb l'antiga muralla, prop de l'actual plaça Rei En Jaume.

Alfons el Vell

            Membre de llinatge dels reis d’Aragó, fou un dels homes més poderosos de la península a les darreries del segle XIV.

 El Palau Ducal

Es va començar a construir al segle XIII, i fins als nostres dies ha sofert nombroses ampliacions i remodelacions. Es troba al carrer Sant Duc. En la façana s’observa la porta principal, en pedra, que forma un dovelat d’arc de mig punt, de tradició romànica. Dalt de la porta, trobem l’escut de la família Borja.

            El Palau té la característica de palau urbà valencià del segle XIV i XV: un enorme cub amb un pati central, cridat el Pati d’ Armes. Té nombroses estances, molt bé conservades. Podem observar per les diferents sales estils arquitectònics de sis segles d' història: gòtic, barroc, renaixentista i neoclàssic. De tot el Palau, destaca el paviment i el sostre de la Sala Daurada, pel seu valor artístic, i també els taulells de Manises del segle XV.

            Les nombroses reformes patides per l’edifici no han deixat gairebé cap empremta de l’època del primer duc (Alfons el Vell).

El palau durant el regnat d’Alfons el Vell

            Els serveis alimentaris oferits a Alfons el Vell o a qualsevol altre membre de la seua família  «en la cambra», és a dir, en el seu àmbit més privat i lluny dels formalismes de la taula, que havien d’estar dirigits per aquest important oficial. Pel mes de març de 1410, per exemple, l’ancià duc es feia servir sovint «ous a la cambra»: el dia 24 ni més ni menys que una dotzena; i abans, el 1393, el vi comprat, de millor qualitat que el que hi havia al celler de la casa, anava també directament a la cambra.

            Hi havia un grup de càrrecs dedicats fonamentalment a l’abastiment de la cort i a l’administració dels queviures. En general, l’estructura de l’aprovisionament constava d’un oficial encarregat de l’adquisició de mercaderies, sobretot d’aliments, però també de llenya, menjar per als animals o estris bàsics per a la llar, que era el comprador, el qual proporcionava als altres domèstics els productes que ells havien d’administrar als rebostos i magatzems de la casa. Hi havia, almenys, cinc oficis dedicats cadascun a un producte bàsic: el panicer per el pa, el boteller per al vi, el museu per a la resta de queviures, el civader per  a l’alimentació i la cura de les bèsties, i el reboster per a les espècies i la il·luminació. Tots havien de portar una comptabilitat estricta de cada cosa que rebien o gastaven, i encara que no s’ha conservat ni de bon tros la totalitat de la documentació generada, sí que disposem d’un volum suficient per a comprendre les línies bàsiques del seu treball quotidià.

            Per tant, la figura clau per a començar a conéixer el consum diari a la cort ducal és, sens dubte, la del comprador, perquè aquest oficial detalla diàriament els seus comptes.

            No ens podem ni imaginar l’important volum de les compres que era necessari per a nodrir una d’aquestes grans corts nobiliàries, formidables «màquines de consumir».

            Els molts serveis que els ducs rebien «a la cambra» feien necessari el concurs de «dones cambreres» encarregades, entre altres coses, de la neteja dels draps, mantes i dossers que hi havia.

            El sobrecoc, un dels oficials millor pagats de la cort dels ducs de Gandia, era una mena de maître que controlava el servei de la taula del senyor, i es distingia per portar una tovallola al muscle.
             El moltó va ser, amb diferència, la carn més present a la cort ducal, com era propi dels hàbits alimentaris urbans de l’època, en una zona on el bestiar havia estat expulsat de les zones de regadiu, i la carn que arribava a les ciutats era sobretot la de ramats que també proporcionaven llana, cuir i llet.

            El consum de la cort ducal s’assemblava molt més als hàbits urbans que no als rurals, en un període com la Edat Mitjana i en un país com el valencià.

            Els comptes de les despeses dels ducs ens diuen que, almenys, hi havia dues taules al seu menjador principal, una per als senyors i una altra «per als cavallers», que disposaven del seu propi trinxant.

A més a més...

         Durant el regnat d’Alfons el Vell, Gandia fou concebuda com una vila de nova creació, situada a la vall, al costat del riu, adequadament encerclada per un fort mur que servia per a defensar i protegir, però també per a excloure, i per a delimitar l’espai.

Les clarisses

El monestir de Santa Clara és un convent de clausura, habitat per monges de Les Clarisses. Aquest edifici religiós té els seus orígens al segle XVI. Va ser allí on la religió franciscana va tindre el seu origen. A partir d'aquest monestir van resultar nombrosos convents en tot el territori espanyol. La filla del primer Duc Real de Gandia, Senyora Violant d'Aragó, que donà el primer pas per a fundar aquesta casa religiosa. Per a la seua construcció va demanar permís al Papa Martí V.

Després de quinze anys i al morir els familiars de Violant, es van traslladar Les Clarisses a un monestir de València per ja no disposar dels fons suficients a Gandia. Durant els següents anys el convent de Santa Clara de Gandia va quedar quasi deshabitat, fins que Luis de Vich va decidir restaurar-lo.

Posteriorment el convent va ser la llar nova per a deu monges de la mateixa comunitat que van abandonar el seu convent francés de la ciutat de Leziñán. Entre aquestes monges es trobava també María Escarlata, la germana del príncep francés. Aquesta es refugià al convent de Gandia per fugir d’un matrimoni acordat. Dintre, al pati interior del monestir, es troba una olivera que segons la tradició va ser plantat per San Francesc de Borja. El monestir alberga la imatge de la Mare de Déu de Baluard, la verge de la pluja.

Del monestir de clausura només és possible visitar la seua església d'estil gòtic que es troba en la part dreta de l'edifici. Durant l'exposició del Santíssim es pot escoltar resar (però no veure) a les monges en l'església.

Llegenda del Castell Bairén

            Conta la llegenda que això eren uns llauradors que en ajuntar-se a dinar contaven històries de por i llegendes sobre aquesta vila, i que un bon dia un d’ells s’atreví a fer un suggeriment o un repte -com bé s’ho vulga agafar cadascú-: “ A què no s’atreveix ningú de vosaltres a pujar la nit de Sant Joan al Castell Bairén, on diuen que se t’apareix l’esperit d’un rei moro?

Tots els llauradors es quedaren callats, quan de sobte un d’ells digué “No em digueu que es creureu eixes històries? Perquè veieu que això són llegendes que es conten per tal d’espantar els nens, jo mateixa eixa nit m’hi plantaré allí!”.

            I així féu aquest llaurador, aqueixa mateixa nit pujà al castell, mentre els seus companys l’esperaven baix ansiosos fent-li burla.

            Passaven les hores i el seu amic no baixava, un d’ells en to de preocupació es preguntà si li hauria passat alguna cosa roïna; l’altre temia si encara haurien de pujar ells a per ell.

 Passà mitja hora més, quan baixà aquest tot pàl·lid i corrent, com si de veres hagués vist un fantasma. “Eh, què et passa? Què has vist? Per què fas eixa cara de sufocat?”, cridà un. Aquest respongué en un fil de veu “No aneu a creure-us-ho, per tant, si voleu saber-ho pugeu vosaltres”.

Fotos de Les Clarisses i de part de la muralla de Gandia

                                  Plànol que delimita el recinte de l’antic Castell de Bairén

10. Bibliografia i llistat de recursos web utilitzats

-http://www.gandiaturistica.com/convento-santa-clara.htm

-GARCÍA MARSILLA, JUAN VICENTE (2010), La taula del senyor duc. Alimentació, gastronomia i etiqueta a la Cort dels ducs reials de Gandia, Gandia. Edició: CEIC Alfons el Vell.

-CASTILLO SAINZ, JAUME (1999), Alfons El Vell, Duc Reial de Gandia, Gandia. Edició: CEIC Alfons el Vell.

-Mirar el passat. Gandia en blanc i negre, Gandia. Edicions Tivoli, CEIC Alfons el Vell.

-APARISI ROMERO, FREDERIC, Fundar una vila, colonitzar un territori. Gandia, 1239-1323, València.

-http://www.espaidelesemocions.com/borja/la_ruta_de_los_borja.html?menu=6